Alministra'l to Blog

¡Crea'l to Blog yá! Fácil y de baldre


200 años de la Xunta Xeneral d'Asturies: ASTURIES NUNCA VENCIDA

aruelu @ 16:35

200_anos_asturies.gifDende El Ciernu queremos cellebrar los 200 años de la Xunta Xeneral d'Asturies al declarase soberana'l 25 de Mayu de 1808, fechu hestoricu pala nuesa nación asturiana.  

..." Durante la revolución lliberal de mayu de 1808, que supunxo’l fin del Vieyu Réxime y l’entamu de la edá contemporania n’Asturies, la Xunta Xeneral d’Asturies declárase soberana’l 25 de mayu, reinterpretándose a ella mesma como asamblea llegal y representativa de los conceyos y estamentos asturianos, nun reconociendo otra autoridá superior a ella nin nengún gobiernu central en Madrid. El negase a reconocer el gobiernu central en Madrid foi una especie de golpe institucional revolucionariu y suversivu, una ruptura coles instituciones centrales alarma.jpgrepresentaes pola Audiencia y afitaes na representatividá lexítima del pueblu asturianu y de les tierres d’Asturies yá que según les tesis de los lliberales la soberanía reside nel pueblu y non nos monarques. El presidente de la Xunta Xeneral yéralo tamién de la Real Audiencia borbónica y tenía les atribuciones de gobernador d’Asturies. La Xunta Xeneral autoconvocábase a conceyu cada trés años na sala capitular de la catedral d’Uviéu ensin necesidá de permisu o preste real. La Xunta Xeneral yera una instución d’autogobiernu d’Asturies daquella integrada yá por lliberales o ilustraos como Flórez Estrada, elexíu yá Procurador Xeneral, Martinez Marina, Conde de Torenu, Marqués de Santa Cruz, Canga Argüelles o Queipo de Llano  que creíen na necesidá de reformes isntitucionales y dada esta lexitimidá xurídica van usala como argumentu pa declarar la soberanía del so gobiernu n’Asturies, firmando la paz con Inglaterra, incumpliendo les órdenes que veníen de les nueves autoridaes de Madrid y declarando la guerra a Francia y a la nueva dinastía napoleónica que se quería implantar na persona de Xosé I. Cuando la Xunta Xeneral Suprema d’Asturies entama la guerra, recluta un exércitu asturianu y tien por ello que diseñar una bandera p’Asturies, que sirviera tanto de símbolu institucional como d’insinia de guerra. La bandera nun podía ser otra que la figura de la Cruz de la Victoria sobre una tela azul, tal como dexaren afitao tanto Trelles Villademoros como Xovellanos sobre’l símbolu d’Asturies. A esta bandera amestóse-y un lema de guerra bordáu coles lletres ASTURIES NUNCA VENCIDA. La Xunta Suprema Xeneral sublevábase asina en nome d’Asturies, en nome de la soberanía del pueblu asturianu, según la teoría lliberal de la soberanía popular. La bandera asturiana de la Cruz de Pelayu tornaba otra vegada a ser símbolu d’otra entidá soberana, antaño reinu, agora principáu ensin príncipe." ... (sigui)

 Del articulu "Historia y signu de la bandera d'Asturies"

Autor: Xabiel Vilareyo y Villamil

Más información nel portal Asturies.com:

La llegada a Inglaterra de los comisionaos asturianos nel 1808: un documentu inéditu


Esbilla.netEsbilla | del.icio.us

Nun hai comentarios »

Dexar un comentariu


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>


Quién soi

  • Estayes

    Tags

    Sindicar